FAMÍLIA ROSÀCIES

Prunus cerasifera "atropurpurea" / Prunus pisardii

Arbre caduc de grandària mitjana pertanyent a la família de les Rosàcies molt utilitzat en jardineria urbana tant per a alineacions de carrers com en exemplars sols o agrupats en parcs i jardins. També anomenat Pisardii o cirerer de jardí per la varietat. Destaca per les seues fulles glabras simples ovalades-eliptiques serrades vermelloses amb nervació palmellada.

Posseeixen una gran floració al principi de febrer. Són resistents a les gelades i a la sequera i aguanten bé la contaminació de les ciutats. Tenen una germinació Arbre caduc de grandària mitjana pertanyent a la família de les *Rosáceas molt utilitzat en *jardineria urbana tant per a alineacions de carrers com en exemplars sols o agrupats en parcs i jardins. També anomenat *Pisardii o cirerer de jardí per la varietat destaca per les seues fulles *glabras simples ovalades-*elipticas serrades vermelloses amb nervació *pinnada.

Posseeixen una gran floració al principi de febrer. Són resistents a les gelades i a la sequera i aguanten bé la contaminació de les ciutats. Tenen una germinació prou senzilla i el seu fruit és una drupa (pruna) que en la varietat Pisardii és de sabor àcida.

Crataegus monogyna

Arbre de fulla caduca de port mitjà de la família de les Rosàcies (5 pètals). També conegut com a espino albar o arç majuelo. Etimologicament monogynia vol dir "d'una sola llavor". El seu fruit és una drupa.
Les fulles són verd fosc glabras (sense pels) lobulades molt típiques. Flors blanques al maig, seguides de baias roges. Les flors, de petita grandària, es reuneixen en atapeïts raïms que cobreixen l'arbre a la primavera i estan dotades d'una agradable aroma.
Molt resistent al fret, al vent i a la salinitat. Alèrta amb les espines. El majuelo s'usa per a formar tanques espinoses i com a patró d'empelt (injertar) d'arbres fruiters. Es pot empeltar amb gèneres pròxims com a pereres o nespres. Admet bé la retallada.

Photinia nussia

Arbre perenne de 4-5 m d'altura originaria del Himalaya, amb les branquetes joves cobertes de pèls blancs. També anomenada Stranvaesia nussia. Fulles coriácieas lanceolades a obovades, de 6-10 cm de longitud i 2-5 cm d'amplària, de color verd fosc lluent en el feix i més pàl·lides en el revés, lleugerament pubescents en el nervi principal. Bòrdes lleugerament serrats. Flors blanques d'uns 8 mm de diàmetre disposades en corimbes terminals llanos. Fruits piriformes de 6 mm de longitud, de color vermell pàl·lid. Molt utilitzada en jardineria urbana.

Photinia x fraseri

Arbus perennifolio molt utilitzat per tanques i tancaments de jardins. Sinonímies: Photinia glabra x Photinia serratifolia (és un híbrid intraespecific). Fulles allargades, consistents, roig brillant en la nova vegetació, violácies a l'estiu, verds a l'hivern. El fullatge altern és allargat i consistent, durant l'any va patint una metamorfosi de color: roig a la primavera, blavenc a l'estiu i verd a l'hivern. És dels pocs arbustos de fulla perenne de color roig. Utilitzat amb més freqüència per a formar tanques de menys de 2m. També plantat en grups. Exposició assolellada per a intensificar el colorit o de mitja ombra. El seu clima ideal són els temperats ja que no li van bé les altes temperatures en l'època estival. Tot tipus de sòls. Per aconseguir fulles roges és interesant la retallada molt sovint.

Photinia x fraseri "Red Robin"

Arbust perenne (ap) que té un creixement ràpid i aconsegueix fàcilment els 3 metres d'altura. Fulles allargades, consistents, roig brillant en la nova vegetació, violácies a l'estiu, verds a l'hivern. El fullatge altern és allargat i consistent, durant l'any va patint una metamorfosi de color: roig a la primavera, violáceo a l'estiu i verd a l'hivern. És dels pocs arbustos de fulla perenne de color roig. Utilitzat amb més freqüència per a formar tanques de menys de 2m. També plantat en grups. Exposició assolellada per a intensificar el colorit o de mitja ombra. El seu clima ideal són els temperats ja que no li van bé les altes temperatures en l'època estival. Tot tipus de sòls. Per a aconseguir el colorit vermellós és interessant podar sovint. Creix bé en sòl calcari.

Potentilla reptans

Planta policàrpica perenne postrada o tapizant originària de la regió Euràsica i Àfrica del Nord. Coneguda com cincoenrama o maduxera borda. És una gespa molt ornamental, amb molta classe. Necessita humitat, creix be als sòls argilosos. Planta herbàcia perenne, de 10-30 cm d'altura. Tiges rastreres, arrelants. Fulles palmatisectes, amb 5-7 segments obovades, verds pel revés, de dentats a pinnatífides. Flors amb 5 pètals grocs i 5 sèpals.

Cotoneaster pannosus

Arbust perenne originari de la Xina. Arbust de port obert, arquejat i de fulla persistent. Alçada: 0,5 m. Diàmetre: 1 m. Cada planta pot ocupar 4 m2. Fulles dures ovalades, brillants, de color verd fosc. Produeix a principis d'estiu flors blanques xicotetes, pentapétalas. Fruits esfèrics color roig coral. És una espècie adequada per a ser utilitzada com tapitzant per a rocalles i en grups. Ple sol o ombra. Resisteix el fred. Qualsevol sòl.

Cotoneaster lacteus

Arbust perenne (ap) originari de la Xina de fins a 3 m d'alçada, amb ramificacions arquejades. Les branques joves són vellosas, de color blanquecino, que amb el temps canvia a groguenc. Fulles de 3-6 cm de llarg de color verd fosc per la fes, amb una pelusa grisa clara en el revés. Flors rosades, en inflorescències alçades en grups de 3-20. Fruit de color vermellós, ovoide, xicotet, que conté 2 llavors, amb pèls blanquecinos agrupats en grans racimos. Es tracta d'una planta melífera que atrau a les abelles. Atractiu per la seua floració, fullatge i especialment pel seu fructificación. S'empra com a exemplar aïllat o en grups, tanques i espatleres. Forma una tanca molt atractiva. Exposicions ben il·luminades o semisombra. Molt resistent al fred. Es diferència del panosus per les seues fulles més grans.

Rhaphiolepis indica

Arbust persistent de 2-3 m d'alçada originari de Xina. Creixement lent. Fullatge dens i forma globosa. Les fulles són arredonides i les seues flors són xicotetes de colors blanc o rosat. Fulles persistents, coriácies, simples, de forma oval o lanceolada, senceres o dentades, d'un bell color verd brillant.
Flors blanques o roges pentàmeres, patents, i reunides en la formació de raims o corimbes, acompanyades de bràctees lineals. Prefereix el sol però s'adequa a la mitja ombra. Només pot conrear-se a l'aire lliure tot l'any en llocs de clima benigne, sense gelades importants. Generalment li la manté en tests, passant l'Hivern en hivernacles. No és exigent amb el sòl.

Rhaphiolepis x delacourii

Arbust persistent (ap) híbrid procedent de la unió del R. indica x R. umbellata. És una excel·lent planta per a zones costaneres per la seua tolerància als ambients salins, ideal en la composició de tanques o massissos per a jardins a la vora del mar. És molt decorativa i admet d'igual forma el seu cultiu en terra o tests. Les fulles són de color verd fosc brillant amb el revers pàl·lid, té les vores  un poc dentades, simples, amb la base arredonida, de creixement altern, aovades i de caràcter perenne. Els nous brots gaudeixen d'una coloració roig rogenc. Arbust resistent de manteniment senzill i que no és massa exigent quant al tipus de sòl. Encara que és certament tolerant a la sequera, prefereix un sòl ric, ben drenat i lleugerament àcid. Durant els mesos de maig i juny produeix una bella i quantiosa floració que està reunida formant amplis raims, les flors tenen forma d'estel i són de color rosa clar. Les situacions a semi-ombra és la ideal per a aconseguir un adequat creixement.

Spiraea cantoniensis

Arbust caduc originari de l'est d'Àsia. Sinonimia S. corymbosa. Popularment espirea o corona de novia. Planta molt ramificada d'1-2 metres d'altura, amb branquetes primes i flexibles. Fulles simples, alternes, ròmbic-lanceoladas, dentades a bidentadas, de color verd clar a intermedi. Flors blanques, molt xicotetes, reunides en inflorescències axil·lars. Floreix al començament de la primavera. Summament atractiva en el moment d'exhibició de les seues flors, aquestes cobreixen totalment la planta a tal punt que no es poden observar branques ni fullatge. Utilitzada en un molt bon nombre de parcs i jardins, com a exemplars aïllats o en grups. Necesita bona exposició solar. Tolera geladaes intenses. Arbust molt rústic en tots els sòls.  Poda en finalitzar la floració.

Rubus ulmifolius

 Arbust sarmentòs perenne originari del sud d'Europa. Més conegut com esbarzer o zarzamora. Té fulles imparipinnadas, compostes per 3 o 5 folíols peciolulados, de forma el·líptica ovada o obovada, amb vora dentada o serrat, de color verd fosc pel feix i blanc-tomentoso pel revés molt semblantas a les del ulmus minor. Les flors són blanques o rosades, de 5 pètals i 5 sèpals. Naixen en racimos, donant lloc a inflorescències de forma oblonga o piramidal. Els sèpals són grisos o tomentoso-blanquecinos. El color dels pètals varia des del blanc al rosa, tenen de 10 a 15 mm i són de forma ovada. El seu fruit anomenada zarzamora o mora és comestible. Des del punt de vista botànic està formada per moltes petites drupes arracimadas i unides entre si (multidrupa), de color roja transformant-se en negra en madurar. És una planta molt invasiva i de creixement ràpid que també pot multiplicar-se vegetativament generant arrels des de les seues branques. Pot colonitzar extenses zones de bosc, muntanya baixa, vessants o formar grans tanques en un temps relativament curt. La zarzamora és una fruita del bosc dolç molt popular en pastisseria per a la preparació de postres, melmelades i gelees i, a voltes, vins i licors.

Prunus dulcis

Petit arbre caducifoli originari d'Àsia i Grècia que pot aconseguir 10 m de talla, amb tronc rares vegades dret i escorça color cendra, a llesques amb l'edat i plena de lenticel.les. Fulles simples, lanceolades, estretes, de 7.5-12.5 cm de longitud, eixamplades més sota la meitat. Base arredonida i àpex llargament acuminat marge serrat. Flors solitàries o en grups de 2-4, de color blanc puro o rosades, quasi assegudes, d'uns 3-5 cm de diàmetre. Apareixen molt ràpid, molt abans que les fulles, a voltes ja des de l'hivern. Fruits oblongos, elipsoidales, amb carn seca, tomentosos, de color verd. Mesuren uns 3-6 cm de longitud i contenen un os llenyós amb petits clots en el qual es troben 1-2 ametles proveïdes de tegument marró i rugós. Presenta dues varietats típiques: estimara i dulcis. 

Pyracantha crenatoserrata

Arbust perenne originari de la Xina. Conegut popularmentr com espino de fuego. Ramificació intricada amb abundants espines caulinars. Fulles alternes, persistents, de 2,5-6 cm long., simples, oblanceolada o obovada, d'àpex obtús, sovint escotat, base cuneada i marge crenado, coriácea, glabra, lustrosa Flors: hermafrodites, reunides en cims corimbiformes plurifloras glabras, 5 pètals. Fruit en pom de 5-6 mm diám., subgloboso, deprimit, roig a ataronjat. Es conrea amb freqüència sobretot per a la formació de tanques vistoses, ja que els seus colorits fruits es mantenen en la planta diversos mesos, donant color al jardí tardorenc o fins i tot hivernal; també s'empra en vores i mitjanes de carreteres i autovies.