FAMÍLIA CAPRIFOLIÀCIES

Viburnum tinus

Arbust perenne de la família de las caprifoliàcies originatri de la regió mediterrània, també anomenat Marfull o Durillo. Junt amb les alsines són la vegetació autoctona d'esta part del mediterrani. Fulles oposades, coriaceas i senceres de color verd intens en la fes i més clar en el revés amb mechitas de pèls en les horcaduras dels nervis. Flors blanques xicotetes, en corimbe. El fruit és una drupa ovoide de color blau metàl·lic i lleugerament aromàtic. Floreix durant tot l'hivern i primavera, fructificant a l'estiu i tardor. S'haurà d'anar amb compte amb ells per ser tòxics per a la ingestió. Les branques d'aquest arbust es van usar en la antiguedad per a lligar gavillas i per a tot tipus de treballs de cistelleria. El Durillo és una excel·lent elecció per a plantar en el jardí, on formarà espectaculars masses o destacarà com a exemplar aïllat per la seua floració i gran port. En ser un arbust de fulla perenne, amb fulles lustrosas semblants a les del llorer, formarà també excel·lents tanques.

Viburnum rhytidophyllum

Arbust perenne d'origen xinés. Fulles llargues i estretes amb nervadures molt marcades de color verd intens. Flors blanques de 6,5 mm de diàmetre, disposades en cims de 20 cm de longitud. Floració des de primavera fins a l'estiu. Els fruits persisteixen sovint fins a entrat l'hivern i per això li dóna un aspecte bastant més ornamental que altres Viburnum. La majoria d'espècies, tenen fruits tòxics per a la ingestió humana, no per a la ingestió animal, sobretot per als ocells, els qui s'alimenten d'ells. Llum: millor en una semiombra on les llum solar que li arribi sigui la de les hores menys fortes. Creix bé en climes suaus, entre els 10ºC i els 25ºC, humits. Les seves fulles són perennes però amb climes molt freds, sota zero, poden caure o quedar molt lletges. Es localitza en llocs d'ombra i vores de cursos d'aigua. Com tots els Viburnum, destaca per la seva tolerància a les condicions adverses, als diferents tipus de sòl, acidesa i humitat.

Viburnum suspensum

Arbust perenne arredonit originari d'Asia de l'est, de fullatge lustrós, amb fulles de forma oval i de color verd profund. Els caps florals apareixen a la primavera i contenen flors xicotetes blanques amb tints rosats. Altura mitjana 1,80-3,00 i diàmetre 1,80-3,00. Utilitzat per a tanques.

Lonicera fragantissima

Arbust perenne o caduc depen del grau de fret originari de la Xina. Nom comú o vulgar: Madreselva. Forma un matoll d'uns dos metres d'altura i de gran extensió. Les seues branques, d'un to similar al rogenc, s'omplen de florecillas blanques de cara al mes de febrer. Fulles ovals i verds que apareixen durant la primavera. És un arbust que no requereix moltes cures. Prefereix l'ombra. Suporta terrenys calcaris.

Lonicera japonica

Arbust sarmentos perenne originari d'Àsia de l'Est popularment anomenat com Xuclamel del Japó o Madreselva del Japó. Pot conservar les fulles a l'hivern si no és fred. Fulles oposades, el·líptiques, acuminades. Vigorós creixement; en un sol any, poden aconseguir diversos metres de longitud. La fan útil per a amagar ràpidament vells rafals o qualsevol altra cosa antiestética. Dóna grans grups de flors tubulars des de ben entrada la primavera fins a mitjan estiu. Aquest lligabosc té flors blanques que es converteixen en grogues a mesura que envelleixen. Floració llarga i de molt color.  Molt olorosa. El seu fruit, amb grups de baias en forma ovalada que una vegada madures són roges, i la seua olor, són unes altres de les seues particularitats. Usos: per a murs, tanques, per a tanques (tolera molt bé la poda), etc. També usada com cobertora del sòl, aconseguint 20 cm. Llum: en un emplaçament assolellat o amb una mica d'ombra. És l'enfiladissa recomanada per a llocs ombrívols i orientats al nord. Reg: no és exigent, resisteix la sequera. Sòls: es donen en quasi tots els tipus de sòl, encara que els més adequats són els que posseeixen un elevat nivell d'humitat i que hagen sigut enriquits amb matèria orgànica. És molt invasora, per l'ha de contenir el seu creixement.

Abelia x grandiflora

Arbust perenne amb branques arquejades i vermelloses de fullatge persistent, d'1-1,5 m d'altura i fins a 3 m. Fulles ovals, oposades, ovades o ovado-lanceolaeas, curtament peciolades amb marge serrat  Flors d'1-1,5 cm de llarg, blanc-rosades, disposades en inflorescència en l'extremitat de les branquetes Després de la floració persisteix el calze de color vermellós. Època de floració: des de la primavera fins a principis de la tardor. És una planta poc comuna pel seu període de floració excepcionalment llarg. Flors tubulars acolorides de blanc rosenc, lleugerament perfumades. Fruit allargat i coronat pel calze persistent. Pot plantar-se al costat d'altres espècies, aïlladament i fins i tot en test, però és millor que componga masses uniformes o, almenys, que les taques formades amb ella siguen extenses i àmplies. Sòl tou, permeable, ben abonat i no calcari. És estupenda per a crear un massís d'arbustos. Emplaçament a ple sol en els temperats i mitja ombra en climes càlids.  Floreix òptimament a ple sol.
En semiombra creix bé, però floreix menys. Gran rusticitat.