FAMÍLIA AGAVÀCIES

Yucca recurvifolia "variegata"

Planta crasa monocotiledonea pertanyent a la família de les agavàcies originaria de Mèxic. També coneguda con bayoneta española. Fulles en roseta (eixen totes d'un punt) lanceolades curvades amb apax espinòs. Flors en tija plumífera. Gran exposició al sol, en rocalles. Molt utilitzada en xerojardineria. Vigilar de posar prop de parcs infantils.

Yucca aloifolia

Planta crasa originaria dels Estats Units. Planta de 2 a 6 m d'alçada. Fulles lanceolades i llargues de fins a 50-75 cm de llarg de color verd. En individus joves, les fulles creixen al nivell del sòl però amb els anys perden les fulles inferiors. Floració de finals de primavera a principis de tardor. Flors grans, blanques, reunides en l'extrem d'un escape que apareix d'entre les fulles superiors. Fruits en baias en raim, secs o carnosos, negres, de 10 cm.  Produeix panícules de flors blanques. Té l'inconvenient que és molt "punxosa", d'ací el nom de Baioneta. Se sol situar en rocalles de xerófites o massissos allunyats del pas per a no córrer riscos de burxades. Suporten la sequera, el vent, la contaminació, els sòls calcaris i salins, els sòls pobres, suporta l'escàs subsòl i l'escàs manteniment. Requereixen situacions a ple sol. Aguanta gelades febles (-5ºC). Suporten tot tipus de sòl. Ideal per a zones costaneres. Temen una humitat excessiva. Eliminar les tiges ja florides.

Agave americana

Planta crasa originaria de Mèxic i molt naturalitzada al mediterrani. Popularment coneguda com Pita. Els àgaves són quasi tots originaris de Mèxic. Es troben naturalitzats en molts altres llocs, per exemple, a Espanya des del segle XVI. L'Atzavara americana és l'espècie la més coneguda dins dels ágaves. Arbust d'uns 2 m d'alt per ample. La planta és més xicoteta si es conrea en un test o en un contenidor. Fulles llargues, glauques (color com a grisblau), disposades en roseta basal. Floració espectacular. Atzavara americana emet una tija floral de 10 o 12 metres d'altura quan la planta arriba a la seua maduresa, entre els 10 i 20 anys d'edat. Quan acaba la vida d'est escape floral (mesos) la planta mor. La reemplacen múltiples fills al seu al voltant que es trasplanten bé. La tija floral emergeix a principis de primavera, creix i creix, per a florir a l'estiu. Creix assilvestrada en talusos i llocs incults de la regió mediterrània i és plantada sovint en jardins. A Mèxic es fa una beguda fermentada trucada "pulque" amb el suc ensucrat que s'obté de tallar els escapos joves. De les seues fulles s'extrau una fibra que s'usa per a fabricar fils, entenimentades i sogues. Assilvestrat a Espanya i en altres països mediterranis des del segle XVI. Constitueix sovint un tret típic del paisatge mediterrani, però va ser introduït i és natiu de Mèxic. Per a adornar jardins rocosos, vessants, talusos, o bé en grans tests per a adornar entrades, parcs, etc. En ser grans, les pites són adequades per a les zones més silvestres del jardí. Llum: posició molt assolellada, encara que també creix bé a pesar que no estiga a ple sol. Un lloc assolellat i airejat prevenen problemes de salut. Sòl ben drenat. Tolera la sequera, freqüentment els únics supervivents en jardins abandonats, són valuosos per a plantacions que no necessiten cures ni reg.

Cordyline australis

Planta (P)  originària de Nova Zelanda més coneguga popularment com Dràcena. Sinonímia: Dracanea australis. Planta arborescent, perennifolia, poc ramificada, amb tija molt engrossida en la base. Generalment es veuen des d'1 fins a 5 m d'alçada. Existeixen exemplars silvestres en la seua zona d'origen en els quals el tronc ha arribat a aconseguir 1,5 m de diàmetre. Cada tija està coronada per una roseta de fulles acintades, de color verd-porpra, de 30-100 cm de longitud i 3-6 cm d'amplària. Flors blanc cremoses agrupades en llargues panícules. Floració: a l'estiu, perfumada (només en adults). Fruit baia globosa i blanquecina en la maduresa. Existeixen híbrids com: 'Atropurpurea', amb la base de les fulles de color porpra; 'Doucettii' les fulles del qual mostren una ratlla blanca i marges roses; 'Variegata' amb una llista blanca. Espècie molt apreciada en jardineria. Típica planta de rocalla tropical i en tests. No gaire resistent al fred, suporta temperatures mínimes no inferiors a 5ºC. Llum: a ple sol o semiombra. Necessita sòls fertils, ben drenats. No regar a l'excés.

Dracanea marginata "Tricolor"

Arbust perenne (ap) originaria d'Àfrica tropical. També coneguda com Dràcena. La dracaena marginata pertany a la família de les agavacies. Pot aconseguir una altura de fins a dos metres. Necessita d'una bona il·luminació, però evitant el sol directe perquè és molt propensa a les cremades en les fulles. Reg amb freqüència a l'estiu, mantenir el substrat humit, no així a l'hivern on és preferible mantenir la terra seca. S'utilitza terra molt lleugera, generalment a força de torba. La dràcena pateix un procés natural de pèrdua de les fulles inferiors durant el seu creixement, així que la planta ja adulta adquireix un aspecte semblat al d'una palmera. És en general, una planta resistent a plagues i malalties.