FAMÍLIA OLEÀCIES

 Fraxinus angustifolia

Arbre caduc de ràpid creixement amb floració molt intensa de la família de les Oleàcies. És originari del nord d'Àfrica i la peninsula Ibérica. Freixe de fulla xicoteta (angustifolia). El seu habitat són les riberes dels rius i zones  de humitat en general.

Fulles caduques, alternes, composta imparipinndas de 5 a 10 folíols pinnas -lanceoladas, de vora dentada de color verd fosc, molt lluents, es disposen en les branques una enfront d'una altra.

Floreix a la fi d'hivern. Les flors són pardas.

El fruits és una sàmara en forma de llengüeta aixafada i alada per a facilitar la seua disseminació. Tolera molt bé tant el fred com la calor.

Fraxinus berlandierana

Arbre caducifoli de gran port originari del centre i sud del Estats Units pertanyent a la familia de les Oleàcies. És un arbre molt interesant per a jardineria per el seua gran alçada, per tant, hi ha que disposar de espai suficient pel derenrrollament d'aquest arbre. Molt resistent a plagues y malaties. Llavors en sámaras allargades. Fulles compuestes pinnadas amb apax molt acuminat i molt més grans que el freixe autocton. Foliolols dentats. No posar en espais reduits. Espècie molt ornamental.

Ligustrum lucidum

Arbre perenne originari d'Àsia de l'est, també anomenat Troana o Aligustre. Fulles simples, lúcides, oposades, ovades o el·líptiques de fins a 15 cm. de llarg, àpex acuminat, base àmplia, marge sencer. Discolors, amb el feix verd fosc i el revés verd pàl·lid. Glabres. Flors en panicules banques i beiges, fgragants amb un olor marejant. Arbre molt utilitzat a la jardineria. Fruit una baia esfèrica de color balu, menys d'1 cm. de diàmetre. Alineacions als carrers i resistent a la polució.

Ligustrum ovalifolium

Arbust de fulla caduca originari d'Àsia de l'Est. És conegut com Troanella. Fullatge semi-persistent, mitjà, verd opac. Ràpid creixement, és el més rústic i molt resistent al fred, viu també en  zones proximes del mar. Arbust compacte, vigorós, perennifolio o semiperennifolio, de desenvolupament alçat. Les fulles són ovals, llises, de color verd franc, amb àmplies vores de color groc brillant. Produeix compactes panícules de flors xicotetes, tubulars blanques, a les quals li segueixen fruits esfèrics i negres. Arbustos molt rústics, perennes o semi-perennes (la varietat ovafolium perd parcialment la fulla a l'hivern) suporten admirablement la retallada, per la qual cosa són indicadísims per a tanques formals. Sense exigències per al terreny. De les tanques més populars. Admet tot tipus de retallades, creix a un ritme considerable i floreix a la fi de la primavera formant raims fragants. Si l'hivern és fred perd part de les seues fulles. Fulles xicotetes, quasi redones, flors blanques i oloroses. Ús: només per a tanques. Tot tipus de sòls. Les podes es realitzen en l'època de creixement.

Ligustrum japonicum "Texanum"

Arbust perenne de fulla més petita que el Ligustrum japonicum. Arbust perennifoli que a voltes adquireix port arbori de fins a 4 m d'altura. Més freqüentment es presenta de forma arbustiva, servint llavors per a formar tanques. Port: Tronc de color gris fosc, llis. Copa densa i branques flexibles. Fulles oposades, glabres, ovades, de 4-10 cm de longitud i 2-5 cm d'amplària, de color verd molt intens i brillant. Hi ha una varietat molt coneguda que és el Ligustrum japonicum 'Variegatum' (Aligustre matisat) i té les fulles tacades de groc. Benvolgut en jardineria, per a formació de tanques i cortines curta-vents i com arbret, pel seu colorit i la seua espectacular floració perfumada.
Molt apropiat per a peus aïllats i alineacions regulars. Aquest arbust és molt recorregut a l'hora de dissenyar un jardí, ja que creix amb molta rapidesa i no requereix cures excessives. El seu creixement ràpid ho fa ideal per a tanques.

 Jasminum humile

Arbust perenne originari de la Xina pertanyent a la família de les oleàcies.  També conegut com gessamí italià. Arbust molt ramificat i enfiladissa. Fulles perennes, alternes, compostes, imparipinnadas amb un nombre de foliols variables. De color verd fosc brillant pel feix i més pàl·lid pel revés. Flores groc brillant molt perfumades. Ús ornamental, encara que les seues flors són molt utilitzades en cosmètica per a perfums. Es propaga sense dificultat per estaques de fusta. Molt fragant.

Olea europaea

Arbre de fulla persistent originari de Àsia Sud Occidental. Nom comú o vulgar: Olivera. Família: Oleàcies. El seu nom deriva de l'acabe llatí "oleum" que significa "oli". Arbre emblemàtic de la cultura mediterrània. La Olea europaea és un arbre molt estès a Espanya i molt benvolgut des de l'antiguitat pels seus fruits, les olives, i la qualitat de l'oli que d'elles s'obté. Els exemplars grans, moltes vegades centenaris, procedents d'antigues plantacions aceituneres, són utilitzats en l'actualitat amb finalitats ornamentals. Poden viure més d'1.500 anys. Arbre frondós, de creixement lent, que no sol passar de 10 m d'alçada. Tronc, gruix i irregular, arribant a retorçar-se i fer formes com torturades, estrafolaries, amb copa àmplia. Les fulles perennes, de textura coriácia i color verd-gris en la seua cara superior i platejates per sota, li atorguen un caràcter lluminós, fresc i brillant, que contrasta amb l'aspecte senil del seu tronc i branques. Les flors formen raims que apareixen en les aixelles de les fulles i són de color blanc, amb una olor agradable. Floreix intervinguda la primavera. Al final de tardor o a l'hivern els fruits, les olives o olives, es fan patents sobre les branques, primer verdes i després en foscos tons violáceos. Els fruits, les olives, poden ser arredonits o ovalats, grans o xicotets, segons l'espècie d'olivera. Molt utilitzat en estos últims anys als jardins de tota Europa com exemplar aïllat.La seua inclusió en jardineria es deu a la relativa facilitat que té l'olivera de ser trasplantat en la seua edat adulta. Normalment com a exemplar aïllat. L'olivera prospera millor en situacions càlides i assolellades, encara que és capaç d'adaptar-se a altres menys benignes. No suporta l'excés d'humitat. És per açò que necessita ser plantat en un substrat fresc i ben drenat, on creixerà sense problemes.  Elevada adaptació a sòls pobres. Resisteix els freds, però les gelades afectaran a la producció de fruits. Suporta la naturalesa calcària sense problemes. En suma, resisteix el vent, la contaminació, la calcària, la sequera, els sòls pobres i l'escàs manteniment. Es caracteritza per ser un arbre molt longeu de gran capacitat de regeneració, a voltes amb aspecte retorçat. Amb la poda aconseguirem seleccionar les branques més adequades i anar donant a l'arbre la forma que considerem més adequada. També cal retirar les branques seques per a afavorir el naixement i creixement dels nous brots. Cal realitzar poda de renovació de branques velles. És un arbre resistent que suportarà sense problema les podes intenses.

Jasminum nudiflorum

Arbust caduc originari d'Àsia del Nord pertanyent a la família de les oleàcies. Tiges quadrangulars. Fulles verda fosc, ovals, oposades, trifoliades, folíols el·líptics. Les flors, de color groc viu, apareixen sobre ramificacions sense fulles en ple hivern en les branques de l'any anterior; en altres zones a començaments i durant la primavera. Manquen d'aroma intensa. Usos: per a cobrir parets, murs, gelosies o tanques. A causa de la seua primerenca floració, és aconsellable associar-ho a altres enfiladises que donen la seua nota de color en una altra època de l'any, tals com a rosers, clemátides o lligaboscs. De qualsevol manera, la densitat i el bell to verd profund del seu brancatge assegura un bell efecte la resta de l'any. Llum: ple sol, però viu bé en semiombra, especialment en regions d'estius calorosos. Temperatures: resistent a les gelades. Sòls: viuen en una gran varietat de sòls. Ideal és un sòl ric en humus, ben abonat i drenat. Pot ser calcari