FAMÍLIA FABÀCIES

Tipuana tipu / Tipuana speciosa

Arbre caducifoli de la família de les Fabàcies. De ràpid creixement.

Fulles compostes de 40 cm. de llarg, imparipinades de color verd clar amb 11 a 29 folíols oblongos. Originària d'Amèrica del Sud.

Flores de color groc, agrupades en inflorescències.

Fruits:  llegum alat (tipus sàmara) amb una sola llavor en el seu interior.

Alineació en carrers i passejos, també en jardins per la seua magnífica floració groga. Es pot associar amb la Jacaranda, creant un contrast amb flors grogues i blaves molt bonic.

Les seues arrels són agressives, per la qual cosa no s'aconsella la seua plantació prop d'edificacions.Resisteix la sequera sense perdre fulles. S'acomoda a tots els sòls, sempre que siguen sans. Resisteix la calcària. Admet bastant bé la retallada.

Stiphnolobium japonicum / Sophora japonica

Arbre caduc de grandària considerable pertanyent a la família de les Fabàcies. També conegut com a falsa acàcia, sophora japónica, acàcia blanca o acàcia Tipuana (flors grogues)o la Robinia (punxes)i també molt utilitzat juntament amb aquestes en jardineria urbana. És de les espècies, a la qual li tarda més a caure la fulla. Les seues flors en inflorescències són semblades a les de la Tipuana però en blanc. Les seues fulles són pinnades imparells; els foliols tenen un apex acuminat (en la tipuana són emarginats). El fruit és un llegum en la que es disposen dins els seus fruits.

La sófora es conrea com a arbre ornamental en carrers i parcs ja que és resistent al fred, a la calor i la sequedat. És una planta de l'est d'Àsia però no de Japó, malgrat el seu nom.

Robinia pseudoacacia

Arbre caducifoli de la família de les Fabàcies de ràpid creixement i d'origen americà però molt bé adapaptat al clima mediterrani. Anomenada Robinia en homenatge al jardiner (Robin) d'Enrique IV que la va portar de Canadà. Pot aconseguir una altura de fins a 30 mts. Tronc rugós i molt esquerdat, de color marró grisenc. Les fulles estan compostes per folíols ovalats arredonits de color verd tendre, que adopten postures caigudes durant la nit. Les fulles són imparpinnadas amb folíols lleugerament truncats en la base i emarginats en el ápax.
Molt característiques les seues flors en raïms pèndols de color blanc, oloroses a l'abril-maig. Fruit en llegum sec, comprimida i de color marró. El seu cultiu és molt freqüent en parcs, jardins, carrers i passejos, o per a fixar vores i talusos de carreteres.

És un dels arbres més plantats en la jardineria municipal de molts països.

No és gens exigent en el tipus de terreny on creix, on es arrela intensament, formant rizoides (perill d'invasió). Admet un ampli tipus de sòls, una vegada que s'ha desenvolupat bé el seu sistema d'arrels, suporta nivells de sequera.

Enriqueix en nitrogen els terrenys on creix. Com totes les lleguminoses, posseeix bacteris en els arrels que fixen el nitrogen.

Suporta bé la contaminació. Alerta amb les espines.

Erytrina crista-galli

Arbre caduc de gran bellesa de la família de les Fabàcies originari de América del Sud. També anomenat arbre del coral o Eritrina. Crida l'atenció l'escorça del seu tronc. Fulles compostes amb tres foliols oval-lanceolats molt característiques. Arbre molt ornamental que cal posarlo com exemplar aïllat. Flors molt espectaculars de color roig intens. Te punxes. No resisteix el fret. Fruit en llegum de color marró. És la flor nacional d'Argentina. Necessita certa humitat i reg regular no excesiu.

Wisteria sinensis / Glicyne sinensis

Arbust sarmentós de fulla caduca de la família de las Fabàcies. (=Glycine sinensis); també coneguda com Glicina o anglesina. Planta preferida dels poetes del romanticisme per la seua  floració espectacular en raïms. Originària de la Xina i el japó. Fulles compostes imparipinnades amb foliols lanceoacuminats; perd la fulla amb molta rapidesa quan canvia la temperatura, quedant només les branques nues sobre les tanques; les fulles més joves són un poc piloses. Els seus fruits són vaines allargades, llegumes aterciopelades molt vistoses. Precaució  perque són venenoses, y també les llavors. Dona molta flor, i la trobem sovint als murs, parets o pèrgoles. No és exigent en el tipus de sòl però prefereix els agilosos y fèrtils amb una bona retenció d'humetat.

Trifolium repens

Planta policàrpica perenne de l'hemisferi nord més coneguda popularment com trèvol o trèvol blanc. Espècie perenne amb tiges postrades. Les seues fulles són de forma trifoliades i de color verd amb taques blanques a la base. Existeixen varietats en el mercat adequades per a formar un prat ornamental de baixa altura. Com a gespa és relliscós i embruta la roba. És usat en tot tipus de jardins, encara que no es recomana en piscines o camps esportius. Color verd tot l'any. Molt resistent al calcigament. Resisteix sòls humits. Tolera ben intensos corts, encara que no necessita que siguen freqüents, només de tant en tant. Suporta les baixes temperatures. Baixa necessitat de fertilització a causa de la seua capacitat com a fixador de nitrogen (és una lleguminosa). Aquesta característica ho fa molt apropiat per a ser sembrat en sòls pobres. En gespes mal cures, o poc adaptables al terreny, s'apodera d'altres espècies, cobrint el sòl.

Medicago arborea

Arbust perenne originari d'Europa del sud també anomenat popularment alfals arbori. Arbust d'1,5-2 m. d'alçada de creixement ràpid. Fulles: compostes de color verd-grisenc, semblades a l'alfals. Floració de primavera a principis de l'estiu. Usos: rocalles, formació de grups, massissos, i en general zones enjardinades amb poc manteniment. Molt adequada per a les zones costaneres, com a tanca o per a qualsevol altre ús. Planta molt rústica. Situació a ple sol. Pot podar-se al final de l'hivern.

Coronilla valentina ssp glauca / Coronilla glauca

Arbust persistent de procedècia Sudeuropea. Nom popular: carolina de jardí. Altura: 0,5-1 m. Fulles dividides de color gris-platejat. Floració: des del final de l'hivern a la primavera. Floració groga molt abundant. Es conrea amb certa freqüència com a planta ornamental. D'utilitat com a ornamental en talusos assolellats i secs. Rocalles, formació de grups en zones verdes i en general jardins de baix manteniment. Situació: sol, semiombra, fins i tot a l'ombra d'un arbre. Prefereix els sòls calcaris. Prospera bé en terrenys secs. Si fóra necessari, poda lleugera després de la floració.

Spartium junceum

Arbust perenne originari d'Europa del sud que forma part de la flora autoctona mediterrànea. Popularment coneguda con Ginesta. Pertany a un gènere monotípic, és a dir els que tenen una sola espècie. Etimologia: el nom científic deriva del grec "spartion", veu amb que es designava a diferents plantes productores de fibres tèxtils i empleades per a fer lligams. Arbust d'1 a 3 m d'altura. Branques primes, similar a un jonc. Fulles són escasses i xicotetes. Des de mitjan estiu fins a principis de tardor produeixen flors groc daurat, que es disposen sobre els brots verd foscos. Fruit és com un llegum pla i de color fosc. Té propietats diurétiques i purgants. D'aquesta planta es poden extraure fibres per a elaboració de cordes o teixits. De les flors es trau un colorant groc. Es poden fabricar cistells i graneres. Aquesta estesa per les solanes i terres seques de tota la regió mediterrània (naturalitzada en molts llocs). Molt usada per a revestir i consolidar talusos i marges de carreteres. Obres de restauració paisatgística. És una planta nitrófila per la qual cosa es pot utilitzar per a reconvertir zones degradades en fèrtils. Talusos, mitjanes i jardins molt assolellats sobretot tipus de sòls en ambient mediterrani. En els jardins es conreen sobretot les formes amb flors plenes i molt oloroses. Llum: a ple sol. viu malament a l'ombra. Suporta terrenys molt secs. Terreny preferiblement calcari amb l'addició d'una mica d'arena.