Archivo del blog

domingo, 16 de enero de 2011

FAMÍLIA FAGÀCIES

Quercus ilex
Arbre de fulla persistent originari d'Europa del sud. Popularment anomenat com Alzina, encina o carrasca. És el arbre més típic de la peninsula ibèrica ja que es troba a totes les províncies. És un arbre molt resistent a fortes calors i freds pel que és un arbre característic de la regió mediterrània. Ibèrica-Turquia, el Marroc-Tunísia i a França i el Nord d'Espanya. La reina de la vegetació en muntanya de l'àmbit mediterrani. Arbre de 8-12 m, podent aconseguir fins a 30 m d'altura, de copa àmplia, densa i arredonida, pot tenir un port arbustiu. Les seues fulles perennes presenten un feix aspre i de color fosc, mentre que el seu revés és blanc amb pelets. Les fulles mai són espinoses, encara que algunes vegades les seues vores són dentades i les branquetes, aterciopelades. El seu fruit és la gla (2-3 cm.), recolzada sobre una base de copa de color grisenc. La gla és de color marró-marró. Els fruits maduren a la tardor. La caiguda de la bellota es pot retardar fins a ple hivern. El seu fruit, la bellota, és comestible, tant per a l'aprofitament ramader com per a consum humà en fresc o rostides. Creixement mitjà. De l'escorça s'obtenen tanino. La seua fusta, molt dura i sòlida, és utilitzada per a fabricar eines. Les seues qualitats decoratives poden encaixar fins i tot en jardins xicotets, ja que el desenvolupament de l'alzina pot ser controlat mitjançant podes, que soporta perfectament. També és molt adequada per a grans jardins i parcs, aïllada i en grups (fins i tot molt juntes). De fet, l'alzina és una de les poques plantes que es poden plantar molt a prop unes d'unes altres, creixent altes i robustes, sense perdre fulles ni branques baixes. Arbre noble que dóna una agradable ombra. Altitud: des de 0 fins a 1.400 m, fins i tot fins a 2.000 m. Creix en tot tipus de terrenys, excepte en els entollats, molt sorrencs i salins. Suporta molt bé tant el fred com la calor, així com la sequera. Creix bé sota condicions de estiu sec i càlid. És una espècie xerófila. Prefereix zones assolellades, calides i seques, però també resisteix el fred. Suporta bé les podes, ja que en estat silvestre rebrota d'arrel després d'incendis, tales, etc. Es pot podar fortament, fins i tot per a formar figures geomètriques.

FAMÍLIA ELAEAGNÀCIES

Elaeagnus angustifolia
Arbre caduc originari del Sud-est d'Europa i Àsia occidental. Popularment conegut per Cinamomo, arbre del paradís o olivera de Bohemia. Altura: no sol superar els 10m. Fulles: lanceolades, verd-grisenques pel feix i platejat-escamoses pel revés. Copa: arredonida o allargada més o menys irregular. Branques espinoses, amb branquetes de color vermellós. Les flors fragants li ixen a finals de primavera, formant peduncles en les aixelles de la fulles, de color blanquinòs tirant a groc llimó per la seua banda interior. Apareixen solitàries o en conjunts de dos o tres i desprenen una olor agradable. Llavors: maduren a finalitats de l'estiu. Són similars a una petita oliva amb una prima capa carnosa exterior de sabor farinòs. Tronc: tortuòs amb escorça marró fosc que es va esquerdant i esquerdant amb l'edat. Arrels: poc profundes i s'estenen prop de la superfície. Especie rústica resistent a la sequera i tolerant a molts tipus de sòls. Resisteix la proximitat al mar. S'utilitza per a formar tanques vives per les seues espines i com a arbre de jardí donant contrast amb altres vegetals pel color platejat del seu fullatge. Mitjançant la poda cal formar-ho i donar-li altura a la copa si el volem conrear en alineacions.


Eleagnus x reflexa
Arbust perennifoli híbrid, aproximadament d'1,5 m d'alçada, encara que pot aconseguir fins a 5 m (1); branques llargues, primes, flexibles i verdoses. Sinonímia: E. pungens "reflexa". Fulles aureess pel envés, alternes, peciolades, més o menys ovades, fes verd fosc cobert de punts blanquecinos, amb escates marrons pel revés; Flors hermafroditas reunides en fascicles axil·lars, blanc-platejates, tetrámeres. Floració tardorenca, però els exemplars del Campus no floreixen. Fruit no viable, en ser una planta híbrida. Branques molt arqueades.

FAMÍLIA ASCLEPIADÀCIES

Araujia sericifera
Arbust sarmentòs perenne de la família de les asclepiadàcies originària de Amèrica del Sud. També conegut con miraguà o falso miraguano. Creix com una mala herba invasiva al nostre pais. Va ser introduida a occident per l'explotació industrial de seus fruits (per omplir coixins i matalasos). Si se la deixa enfilar, pot escanyar les branques i troncs dels arbres i arbust. Si es talla la tija, treu una llet que pot produir cremor o al·lèrgia. Amb raó els anglesos l'anomenen "Cruel plant". N'hi ha que anar amb compte perque és molt molt invasora.