Washingtonia filifera
Monocotiledonia P originaria de USA. Nom comú o vulgar: Washingtonia. Hàbitat: Zones àrides del desert de l'oest nord-americà. El nom del gènere "*Washingtonia", està dedicat a un dels presidents d'EUA, George Washington. És una de les palmeres més adequades per a zones litorals i zones interiors de clima suau. És de les espècies de palmae més conreada en el Món. L'espècie estilitzada és la Washingtonia robusta i la de tronc més gruixut és la Washingtonia filifera, el contrari al que el seu nom de "robusta" podria indicar. Palmera de tronc gruixut, sense capitell, columnar de fins a 60-80 cm de diàmetre i 1m en la base i altura de 8-12 m podent arribar fins a 20 m, fissures verticals i anells poc marcats. Fulles palmades (forma de ventall) dividides fins a quasi un terç (aspecte vertical de la fulla) en segments llargs, penjants i amb les vores filamentoses, de fins a 2,5-3 m, limb de 2 m de diàmetre, pecíol llarg, de color verd amb espines recurvades. Inflorescència arquejada, penjoll, ramificada, interfoliar i més llargues que aquestes, amb flors hermafroditas, de color crema, oloroses, floreix segons el lloc a la fi de primavera i a l'estiu. Fruit en drupa, xicotet (6 mm), ovoide, negra, amb una llavor, cauen a l'hivern. Molt utilitzada àmpliament en alineacions i formant grups.
Monocotiledonia P originaria del sud dels Estats Units i Mèxic. És la palmera de creixement més veloç, més rústica i més econòmica. Es diferencia de l'altra Washingtonia (W. filifera) per tenir el tronc mes fi i és més alta. Per tant, Washingtonia robusta, tronc prim (el contrari al que el seu nom faria creure). Quan són joves, no és fàcil distingir-les, la diferència es va evidenciant a mesura que van madurant. Supera els 30 m d'altura. L'escorça és de color marró grisenc. Fulles molt grans i de fins a dos metres de diàmetre de color verd brillant, les fulles velles no posseeixen fils o filaments o tenen molt pocs. Les fulles seques es mantenen en la palmera caigudes cap a a el tronc. Petites flors hermafroditas de color blanc i petits fruits de menys d'un centímetre i de color marró. S'utilitza en grups i en alineacions.
Monocotiledonia P originaria de Àfrica del Nord i Àsia Occidental. Coneguda con palmera datilera. És diòïca (exemplars mascles i femelles). La Palmera datilera es diferencia de la Palmera canària (Phoenix canariensis) per:
1- La seua major altura (25-30 m).
2- Té un tronc menys gruixut.
3- Les fulles tenen un color una miqueta verd blavenc; la canariensis és verda.
4- La caiguda dels pecíols deixa unes marques característiques.
5- Creix més ràpid que la canariensis.
Imponent palmera amb el tronc molt esvelt, de fins a 30 m d'altura, cobert vistosament per les restes de les baines de les fulles caigudes. Les fulles, reunides com a màxim en nombre de 20-30 formant una corona apical, són pinnades, de fins a 6 m de llarg, les superiors ascendents i les inferiors recurvades cap al sòl, rígids i punxants, de color verd glauc. Flors dioiques. Fruits dátil allargat, que mesura de 2,5 a 8 cm, al principi de color groc o ataronjat i posteriorment castanyer vermellós. Resisteix gelades de fins a -10ºC. Amb -4ºC les fulles comencen a "cremar-se". Ideal per a avingudes costaneres perquè no li afecta les brises salines, ni l'aigua salobre. La palmera datilera és l'espècie fruitera de major tolerància a la salinitat. No obstant açò, el creixement i la qualitat del dàtil disminueix en sòls molt salins. Vegeta amb dificultat en sòls endurits amb deficiències en l'evacuació d'aigua. Excel·lent resistència a la sequera, no en va, creix en els deserts.La palmera datilera és una de les poques palmeres que es conreen extensament pels seus fruits, que produeixen hijuelos i que per tant es poden propagar com a clons.
Washingtonia robusta
Phoenix dactylifera
1- La seua major altura (25-30 m).
2- Té un tronc menys gruixut.
3- Les fulles tenen un color una miqueta verd blavenc; la canariensis és verda.
4- La caiguda dels pecíols deixa unes marques característiques.
5- Creix més ràpid que la canariensis.
Imponent palmera amb el tronc molt esvelt, de fins a 30 m d'altura, cobert vistosament per les restes de les baines de les fulles caigudes. Les fulles, reunides com a màxim en nombre de 20-30 formant una corona apical, són pinnades, de fins a 6 m de llarg, les superiors ascendents i les inferiors recurvades cap al sòl, rígids i punxants, de color verd glauc. Flors dioiques. Fruits dátil allargat, que mesura de 2,5 a 8 cm, al principi de color groc o ataronjat i posteriorment castanyer vermellós. Resisteix gelades de fins a -10ºC. Amb -4ºC les fulles comencen a "cremar-se". Ideal per a avingudes costaneres perquè no li afecta les brises salines, ni l'aigua salobre. La palmera datilera és l'espècie fruitera de major tolerància a la salinitat. No obstant açò, el creixement i la qualitat del dàtil disminueix en sòls molt salins. Vegeta amb dificultat en sòls endurits amb deficiències en l'evacuació d'aigua. Excel·lent resistència a la sequera, no en va, creix en els deserts.La palmera datilera és una de les poques palmeres que es conreen extensament pels seus fruits, que produeixen hijuelos i que per tant es poden propagar com a clons.
Phoenix canariensis
Monocotiledonea de port Palmae originaria de les Illes Canaries. És de singular bellesa pel seu port, fullatge i color de la fructificació. És una de les palmeres mes conreades en el món. Està àmpliament distribuïda a Àfrica, Amèrica, Europa i Àsia. La copa pot mesurar fins a 10 metres de diàmetre, produint una àmplia ombra. Pot aconseguir els 20 m d'altura, amb un tronc d'1 m de diàmetre. Creixement lent. Fulles peniforms i arquejades, de 5-6 m de longitud, compostes per 150-200 parells de foliols acuminats, verd brillant. Palmera dioica. Palmera majestuosa per a alineacions en passejos i avingudes. Els exemplars de constitució arbòria s'usen per a embellir parcs i jardins, especialment en les regions de clima mediterrani.També suporta bé els vents marins, i encara que aquest creme alguna de les seues fulles, recupera les noves. Resisteix bé la sequera. Serà suficient amb un reg moderat, que deurà ser inferior a l'hivern, ja que un excés pot acabar podrint la planta. Amb reg abundant es mostra més majestuosa. No és tan resistent als trasplantaments com la palmera datilera o les Washingtonias, per la qual cosa cal fer un bon pa de terra que es mantindrà íntegre, si s'enfonsa, el més probable és que no agarre en el seu nou emplaçament.
Monocotilidonea de port P originari de l'Est i centre de Xina. Sinònimia: Chamerops excelsao T. excelsus. El nom genèric d'aquesta palmera es deriva del grec "Trachys" (rude, aspre) i "karpós" (fruit), a causa de la tosquetat dels seus fruits. El margalló elevat és una de les palmeres més resistents al fred, fàcilment recognoscible pel seu tronc erecte i molt pelut. Creixement mitjà, és a dir, que no és una palmera de ràpid creixement, com les Wachintonias, ni lenta com Livistona, intermedi. El margalló elevat es caracteritza per un estípet solitari, no ramificat i sense plançons en la seua base, de 10-15 m d'altura, amb pecíols foliares poc o gens espinosos. Creix també en terrenys poc fèrtils, sempre que no siguen argilencs o poc compactes. Flors en raims, d'un bell color groc viu, i fruits gris blavenc, de la grandària d'un pèsol. S'utilitza en espais ajardinats formant grups, per exemple, 3 unitats de diferents altures. Excel·lent palmera per a alineació.
Monocotiledonea (P). És la única palmera originària d'Europa. Popularment coneguda com Margalló, Palmito. Creix en la regions àrides i seques, generalment properes al litoral, en el Nord d'Àfrica, Sud d'Itàlia, Espanya i illes del Mediterrani occidental. Com l'olivera (Olea europea), el garrofer (Ceratonia siliqua) o l'alzina (Quercus ilex) i la carrasca (Quercus coccifera), el margalló pot considerar-se com un dels elements més representatius de la vegetació mediterrània del sud-oest d'Europa. A voltes arriben a constituir grans margallórs impenetrables i unes altres apareixen més escampats, en zones altament erosionades i nues de quasi tota vegetació. Té un port arbustiu, no superant en general els 2 m d'alçada. Sota cultiu pot desenvolupar un tronc de diversos metres d'alt. Creixement lent. Les fulles, amb forma de ventall, són persistents, rígides i dretes, amb llargs i prims pecíols carregats amb espines laterals. Els fruits són carnosos, ovoides, de color groc vermellós, de 2-3 cm, i no són comestibles. És una palmera pràcticament de creixement a tota prova, fàcil i agraïda, i tolerant a una àmplia gamma de climes i condicions. Llum: Assolellat o lleugerament ombrejat.
Trachycarpus fortunei
Chamaerops humilis
No hay comentarios:
Publicar un comentario