FAMÍLIA LAMIÀCIES

Salvia microphylla / Salvia grahamii

Arbust perenne de la família de les Lamiàcies originari de Mèxic. (= S. grahamii) Etimològicament microphylla = fulla xicoteta. Fulles simples ovades-lanceolades dentades peciolades i aromàtiques. Flors roges xicotetes signomorfes (asimètriques). Floració a la primavera-estiu. Molt utilitzada en jardineria per la seua rusticitat i gran floració.

Teucrium fruticans

Arbust perenne originari d'Europa del centre i del sud.Arbust xicotet, d'uns 0,5-2 metres d'alçada. Fullatge grisenc. Forma arredonida i vegetació compacta. Fulles oposades, de curt pecíol, lanceolades verd brillants pel feix i blanquetes per la presència de pèls en el revés. Flors reunides en grups en els nusos al final de les branques, calze amb 5 sèpals, corol·la amb 5 pètals format un llavi amb 5 lòbuls de color blanc-blau, 4 estams corbats. Floració durant tot l'estiu; a voltes, en regions càlides i si l'exemplar no s'ha podat també hi ha floració hivernal. Ús: taques, grups. Molt apte per a borduras, tanques baixes i mitjans. Llum: ple sol. Suporta bé les altes temperatures. Pot conrear-se en climes freds però necessita protecció. Aguanta gelades febles (-5ºC). Sòl fèrtil, profund i  sorrenc. Molt resistent a la sequera. Molt resistent al mar. Si es poda amb regularitat presenta una vegetació densa. Si no es poda sol donar-se una segona floració hivernal. La millor època per a podar és després de la floració, tallar les branques que han donat flor.

Salvia officinalis

Arbust perenne originari d'Europa del Sud. La Sàlvia és un petit arbust que arriba fins al metre d'alt.
Té una vida breu, d'uns pocs anys. En el jardí, com altres aromàtiques, queda molt bé en una rocalla o per a fer una bordura perfumada a cada costat d'un camí de Sàlvia. Abona després de cada cort i retalla l'arbust una vegada passe la floració. Fulles senceres, verda grisenques, aromàtiques, el·líptiques, aterciopelades en ambdues cares. Les fulles desprenen una forta aroma alcanforado. Té flors blava violácees o blanques, agrupades en espigues terminals. Floració entre finals de primavera a mitjan estiu.  En el jardí ornamental s'usa com bordures i per a tanques baixes. La sàlvia és una de les herbes més benvolgudes per a la decoració perquè les seues fulles verdegrises o porpres i les seues flors blaves o malva s'assequen bé.

Phlomis fruticosa

Arbust perenne originari d'Europa del Sud i Occidental. Nom comú o vulgar: Flomis, Orella de llebre, Sàlvia Groga, Sàlvia de Jerusalen, Orelles de ruc. Es distribueix per tota la regió mediterrània sobre sòls rocosos en llocs oberts i assolellats. Arbust tomentos blanc de fins a 1,5 m d'altura, de port estès.
Fulles coriácees de fins a 9 cm de llarg, lanceolades el·líptiques o ovades lanceolades, senceres i tomentosas per ambdues cares. Fulles: aromàtiques de color verd grisenc. Inflorescències grogues, disposades en pseudoverticilos amb poques o moltes flors (14-36). Floració de primavera a estiu segons el clima. S'empra en jardins mediterranis secs, encara que no és freqüent de veure. Viu en llocs secs, molt asoleiats. Prefereix sòls pobres, ben drenat, de manera que mai estiga humit. Bon desenvolupament en zones marítimes. Protegir les mates joves dels forts vents doncs solen fallir-se.

Westringia fruticosa

Arbust de fulla persistent (ap) d'Austràlia.


Lavandula angustifolia

Arbust perenne (ap) d'Europa del Sud conegut popularment com espígol o lavanda. (= L. officinalis, L. vera). Arbustet de fins a 1 m d'alçada. Existeixen varietats nanes per a marges que aconsegueixen tan sols uns 25 cm. Les fulles són llargues (d'uns 7,5 cm), punxegudes i molt fines. Les fulles tenen un color gris tomentos al principi, que es va tornant verd. Les flors s'agrupen en espigues terminals blavenques. Floreix a l'estiu.Eemplaçament assolellat i càlid. Les plantes prefereixen un sòl sec i ben drenat, preferiblement pedregós. Terreny calcari.

Lavandula stoechas

Arbust perenne (ap) originari d'Europa del Sud conegut com "cantueso". Molt ramificat, amb branques cobertes d'abundants pèls grisos. Fulles linears amb marges revolutos. Les flors són de color porpra, floreix entre abril i juliol, tota la planta desprèn una olor forta i agradable. Les espigues estan coronades per un plomall de bràctees de color morat, que serveixen per a atraure als insectes. Època de floració: primavera. En massissos forma una bona cobertura del sòl. Apta per a tests. Planta molt singular i decorativa. Extremadament resistent a la sequera. Només viu en terrenys de pH àcid.

Melissa officinalis

Planta vivaz caduca (ppc) originària del sud d'Europa més coneguda popularment com "Tarongina"o "Melisa". La part aèria pot morir a l'hivern, però de la seua arrel perenne brollaran tots els anys nous brots. Les tiges es ramifiquen des de la base. Les fulles són grans, peciolades i amb marges dentats, de color verd clar brillant. Aquesta planta desprèn una característica olor a llima. Les flors apareixen a l'estiu i són color blanc o rosat. Les flors no són molt vistosas. S'adapta a qualsevol tipus de sòl, encara que ho prefereix fèrtil i permeable, exposició assolellada, però amb una mica d'ombra en regions d'estiu molt càlid. Es dóna en qualsevol sòl ben drenat i tolera sense problemes els sòls pobres i sorrencs on el sol dóna amb intensidad. En els climes molt càlids, perquè la planta es desenvolupe correctament haurà de rebre ombra durant les hores centrals del dia. És una planta que tolera molt bé els períodes de sequera i que no s'ha de regar durant l'hivern. Com és una planta que tolera bé els sòls pobres i secs anirà molt bé per a plantar-les a la vora d'un camí o sendera en el jardí. Així, la seua fragància impregnarà l'aire a mesura que es passeja.

Mentha spicata

Planta vivaz perenne o caduca (ppp/ppc). (= M. viridis, M. sativa). Coneguda com "Menta" o "Hierbabuena". Herba perenne de port robust, molt peluda, aromàtica. Amb les fulles el·líptic-lanceolades, llargament peciolades i amb el marge dentat o serrat. Floreix a l'estiu. L'olor agradable es deu al mentol, un component dels seus olis essencials. Creix en llocs humits. Necessita sòls frescos per al seu desenvolupament. Creix en terrenys rics en humus, humits, encara que generalment es conrea en un racó de l'hort.

Mentha x piperita f. citrata "Chocolate"

Planta vivaz perenne (ppp) popularment anomenada com "Menta chocolate". Posseeix una tija de color vermellós i la Hierbabuena verda. Es tracta d'una herba perenne que la pots tenir durant 5 o 6 anys produint fulles perfectament. Després, és millor renovar-la. Fer esqueixos cada any, a la primavera. Fa olor intensa i gratament a menta pel mentol de la seua essència i té multitud d'utilitats culianries.

Ocimum basilicum

Planta vivaz caduca (ppc) europea coneguda com "Alfàbrega", "Albahaca". Fulles amples, sucoses i aromàtiques.  Fulles oval-lanceolades, de 3 a 5 cm de longitud. Les seues fulles estan finament dentades, encara que hi ha varietats de jardí sense dentar, de color verd, lanceolades i molt aromàtiques. Fa una agradable olor a llima i, excepte en la punta de les branques, manca de pèls. Les flors s'agrupen en espigues, blanques o rosades. Floreix a l'estiu. Hi ha nombroses varietats. Existeix una varietat amb fulles de color morat que és molt decorativa.a ple sol o a mitja ombra. És una planta molt sensible a les gelades, no les resisteix. L'alfàbrega és molt senzilla de conrear, fins i tot en sòls pobres. L'alfàbrega creix bé en terra fresca, lleugera i ben drenada.

Origanum vulgare

Planta vivaz caduca (ppc) d'origen europeo coneguda com "Orenga" u "Orégano". Planta d'uns 40-60 cm d'altura i fins a 1 m. Tiges quadrangulars sovint d'un matís vermellós i només es ramifica en la part superior. Les fulles són peciolades, ovals i punxegudes. Les fulles són xicotetes, color verd fosc, amb borrissol en les vores i molt perfumades. Naixen de dos en dos en cada nus, enfrontades. Les flors són de color rosat o porpra i disposades en raims frondosos. Floreix a l'estiu. Una planta d'orenga pot viure 5 anys. Creix espontàniament en tot el continent euroasiàtic. Els millors resultats, tant en quantitat com en qualitat de planta, s'obtenen en les zones càlides del sud. Prefereix els llocs molt assolellats.  Resisteix les gelades. Sòl: l'orenga precisa un sòl ben drenat, però també amb una terra pobra i pedregosa.

Rosmarinus officinalis

Arbust perenne (ap) d'origen europeu, més conegut con "Romaní" o "Romero". Fins a 2 metres. És molt aromàtic i és una important planta melífera amb gran nombre d'aplicacions medicinals i cosmètiques. Fulles fermes, verda fosques pel anvers i blanquecines pel revés, proveïdes d'abundants glàndules d'essència. Flors de color blau o porpra pàl·lid amb els estams més llargs que els pètals i el llavi superior de la corol·la corvat. La terra en la qual millor va a créixer és en la sorrenca, encara que s'adapta amb facilitat a altres tipus de sòl més pobres, excepte en els argilencs. Reg: serà suficient amb un reg moderat. No s'ha de regar molt sovint a la planta. Es diu que té la virtut d'espantar les plagues, per la qual cosa les plantes que estan a la seua voltant es veuen protegides.D iu un vell refrany que "De les virtuts del romaní es pot escriure un llibre sencer".

Satureja hortensis

Planta anual (a) originària del mediterrani oriental molt utilitzada per condimentar les aceitunes i altres plats. Herba anual de fins a 25 cm coberta de pels curts. Les fulles són toves, de contorn linear o linearlanceolat, amb l'extrem lleugerament arredonit i cobertes de pèls curts. Les flors són xicotetes i es disposen en cims o verticilats amb dos a cinc flors, formant raims laxos terminals. Floreix de finals de primavera a principis de tardor. Creix en zones seques, rocoses i sorrenques a ple sol. Prefereix els sòls calcaris.

Thymus vulgaris

Arbust perenne (ap) baix, de 15 a 40 cm d'altura. Conegut com Farigola o Timó .Les fulles són molt xicotetes, d'uns 6 mm de longitud; segons la varietat poden ser verdes, verdes grisenques, grogues, o jaspiades. Les flors apareixen de mitjan primavera fins a ben entrada l'època estival i es presenten en raims terminals que habitualment són de color violeta o porpra encara que també poden ser blanques. Aquesta planta fa un intens i típic aroma, que s'incrementa amb el frec. La farigola resulta de gran bellesa quan està en flor. El timó atrau a vespes i abelles. En jardineria s'usa com a taques, per a fer bordures, per a aromatitzar l'ambient, omplir buits, cobrir roques, per a jardins en miniatura, etc. Creix espontàniament en tota la conca mediterrània, especialment en els terrenys àrids i poc fèrtils. A voltes forma farigolars. El timó necessita un magnífic drenatge.  Llum: vegetará millor sempre que es trobe en llocs assolellats. En climes freds pot necessitar protecció contra les gelades. Regs escassos, l'excés d'humitat li és molt perjudicial. Aguanta bé la sequera.

Thymus x citriodorus "Aureus"

Arbust perenne (ap) conegut popularment com Farigola de llimona o groga o Timó de llima. Un arredonit arbust de fulla perenne, similar al Thymus vulgaris, però amb un fullatge de color blanc platejat. Al llarg de tot l'estiu apareixen nombroses caps oblongues de color rosa porpra. Plante-ho en un jardí d'herbes aromàtiques; les fulles es poden emprar en la cuina.